Alberto Martín Rivals acumula una experiència de més de 25 anys en el sector energètic. En la següent entrevista, el CEO de NetOn Power ens parla dels principals projectes que està desenvolupant la companyia i ens dona algunes claus que podrien ajudar al desplegament definitiu de l’autoconsum a Espanya.
Quina valoració feu d’aquests primers anys?
Estem molt contents. Vam començar a principis del 2022 desenvolupant solucions d’autoconsum industrial en modalitat de PPA integrats en l’entorn local. És un producte que funciona molt bé perquè, avui en dia, la fotovoltaica en autoconsum és la manera més barata de subministrar energia a una indústria i, a més, té molta acceptació social perquè aquesta energia no s’exporta a centres de consum llunyans, sinó que es queda al mateix municipi. El que les indústries solen voler són tres coses: un subministrament competitiu, una energia sostenible i seguretat tant en el subministrament com en el preu. Potser per això els PPA s’han desenvolupat molt a Espanya i estan contribuint a un procés de reindustrialització que no vèiem des de feia dècades. A més, el que realment dona volum en l’autoconsum és el sector industrial. Per aconseguir 1 MW serien necessàries entre 100 i 200 instal·lacions domèstiques, mentre que 1 megavat és gairebé la mida mínima que demana una indústria.
Quins objectius us heu marcat?
Hem desenvolupat una cartera de projectes d’1 GW entre Espanya i Itàlia, que es troben en diferents fases: plantes ja operatives en coberta i en terreny, altres en construcció i d’altres en fase de negociació o tramitació. El nostre objectiu és assolir 600 MW de plantes fotovoltaiques entre tots dos països en un termini de cinc anys. La meitat d’aquesta capacitat estarà a Espanya i l’altra meitat a Itàlia.
En quins altres projectes esteu immersos?
Tot i que la nostra activitat principal és la planta d’autoconsum per a clients industrials, la nostra vocació és desenvolupar solucions energètiques sostenibles i competitives amb aquest caràcter local, sempre tenint l’autoconsum com a base. En aquest sentit, estem immersos en processos de descarbonització, amb diversos projectes per substituir les tecnologies contaminants que fan servir algunes indústries en els seus processos productius per una tecnologia basada en una planta d’autoconsum amb caldera elèctrica.
També estem començant a explorar les comunitats energètiques, desenvolupant plantes per a un client àncora i oferint després a empreses més petites de la zona sumar-se a la planta i compartir l’energia. Nosaltres fem la inversió —per tant, les plantes són nostres— i cobrem al client per l’ús mitjançant un PPA local amb una durada d’entre 10 i 28 anys.
També estem estudiant entrar en hubs de recàrrega ràpida per a vehicles elèctrics. En aquest cas, estem parlant amb diversos CPOs que aportarien la infraestructura de càrrega i nosaltres ens encarregaríem de la producció d’energia. Les bateries també ens interessen molt. Si ara podem cobrir al voltant del 30% del consum d’un client industrial, amb bateries podríem arribar al 60-70%. El cost de les bateries ha baixat molt, però encara requereixen subvencions. En aquest sentit, no entenem que l’ordre ministerial dels fons FEDER exclogui les bateries connectades a plantes d’autoconsum, especialment d’autoconsum amb excedents. Aquestes poden injectar energia a la xarxa i, per tant, la xarxa es pot beneficiar no només de la gestió de la demanda per part del client, sinó també de la injecció d’energia en moments crítics.
Finalment, hem explorat la possibilitat de producció local d’hidrogen amb plantes d’autoconsum, però encara no hem arribat al break-even a causa del cost i el rendiment dels electrolitzadors.
Farà el mateix a Itàlia?
A Itàlia hem començat amb el nostre producte base, que és la planta d’autoconsum, però també volem traslladar-hi la resta d’oportunitats. En aquest país, el nostre model està funcionant especialment bé perquè els preus de l’electricitat són substancialment més alts que a Espanya, i per tant, l’estalvi que poden obtenir els clients industrials italians és encara més gran.
A Itàlia ho estan fent molt bé. Han aprovat diversos programes —Transizione 5.0 i Energy Release— que incentiven l’autoconsum fotovoltaic en la indústria. Una cosa molt important és que no existeix l’autoconsum sense excedents, de manera que els clients tenen dret a fer servir la seva línia de subministrament elèctric en ambdós sentits. Quan els diem que a Espanya això sí que existeix, els costa de creure i hem d’explicar-los què és un mecanisme antivessament, perquè els sembla surrealista. Aquesta és una de les nostres reivindicacions a Espanya: que els clients tinguin dret a fer servir la interconnexió en dues direccions.
Això no suposaria un risc més alt d’hores amb preus zero?
El que evitaria és que es perdi el 20% de la producció de les plantes d’autoconsum, cosa que suposa un cost d’uns 100 milions d’euros l’any, segons un estudi de l’Appa. La majoria d’aquesta energia es produeix en hores que no són de preu zero. No oblidem que a Espanya, el 90% de les hores, el preu no és zero.
Què cal millorar per desplegar definitivament l’autoconsum a Espanya?
Bàsicament hi ha quatre coses que creiem que podrien ajudar molt a desenvolupar l’autoconsum —sobretot l’industrial, que representa gairebé el 60% de tot l’autoconsum instal·lat a Espanya— si volem assolir els 19 GW que marca el PNIEC per al 2030:
Primer, donar dret als consumidors a fer servir la seva línia d’interconnexió per exportar electricitat.
Segon, facilitar l’autoconsum en sòl. A Itàlia, per exemple, totes les plantes situades a menys de 500 metres del límit d’un polígon industrial poden tramitar tots els permisos amb un procediment administratiu simplificat en tres mesos. A Espanya, algunes comunitats com Castella i Lleó han exceptuat l’autoconsum de les limitacions al desenvolupament fotovoltaic en determinats tipus de sòl, com ara els de regadiu.
Tercer,donar les mateixes ajudes a l’emmagatzematge darrere del comptador per autoconsum que a l’emmagatzematge hibridat amb altres tecnologies renovables.
Quart, unificar els criteris de distància: no té cap sentit aplicar distàncies diferents per a l’autoconsum en sòl i per al de coberta.
Finalment, cal fomentar l’electrificació dels consums industrials. En aquest sentit, no ajuda la nova ordre ministerial sobre incentius a l’emmagatzematge, que exigeix que l’emmagatzematge tèrmic estigui connectat a la xarxa de distribució, quan normalment està connectat a la xarxa interior del client, per poder produir, emmagatzemar i consumir calor en les hores que realment ho necessita.
Teniu previst ampliar mercat a altres països?
Estem considerant l’obertura d’un tercer país i tenim diversos en ment. Ens interessen països grans, amb bon recurs solar, que estiguin desenvolupant almenys 2 GW de potència solar a l’any i que tinguin les condicions de preu i regulació adequades per desenvolupar aquest tipus d’indústries i oferir més competitivitat als clients, és a dir, un estalvi real en els costos energètics.
Els CfD tindran algun paper?
Els CfD (contractes per diferència) són un mecanisme que normalment utilitzen els reguladors per incentivar les renovables en països on aquestes tecnologies encara no són competitives. A Espanya, les renovables ja s’estan desenvolupant moltíssim sense necessitat de CfD, a preus molt competitius, i per tant no sembla que siguin necessaris.